Els 10 Drets del Lector de Daniel Pennac

Un dels temes que més preocupa a l’escola i a les famílies que la conformen és el fet d’aprendre a llegir. Existeixen idees contraposades sobre quin és el millor moment per ensenyar a fer-ho o el mètode que s’ha de seguir. Ens capfiquem en teories diverses però encara així, el fet d’aprendre a llegir, però sobretot, el fet de transmetre el gust per la lectura continua siguent un problema d’actualitat.

Pense que el més important és respectar el ritme d’aprenentatge de cadascú. Al cap i a la fi, totes i tots acabem aprenent a llegir. Pensem que si una xiqueta o un xiquet li obliguen a aprendre a llegir però encara no és està preparat per a fer-ho, viurà i sentirà la lectura amb angoixa i dificultarà l’aprenentatge de la mateixa.

Ara bé, què és realment aprendre a llegir? Llegir no es interpretar unes grafies i reproduir el seu so. Saber llegir és sentir plaer per fer-ho, tenir les ganes d’arribar a casa i continuar el llibre que ens espera a la tauleta de nit. Saber llegir és viure la història dels personatges en la nostra pell, saber llegir és gaudir de cada una de les paraules que conformen una història. Aquest és el vertader repte de l’escola: ensenyar el plaer de llegir.

Malgrat això, exigim als alumnes que lligen més, que facen fitxes de lectura, que elaboren resums i ressenyes… i així tan sols aconseguim treure’ls les ganes de continuar llegint. Llegir no deuria ser una obligació, sinó un plaer lliure.

Com diu Pennac al seu llibre “Com una novel·la” (1992): El deure d’educar consisteix, en ensenyar als xiquets a llegir, a iniciar-los en la lectura, en donar-los mitjans per jutjar lliurement si senteixen o no la “necessitat dels llibres”. Aquest autor, Daniel Pennac, va ser un novel·lista francès, el qual, al seu llibre citat anteriorment, va escriure els 10 drets del lector, els quals m’agradaria compartir amb vosaltres i convidar-vos a reflexionar sobre els mateixos i sobre allò explicat anteriorment.

10 drets del lector, Daniel Pennac

Aquests drets els tindríem que tenir sempre presents, com a mestres, com a pares i com a lectors. Llegir no ha de ser una obligació, no hi ha una manera concreta de fer-ho. Ho hem de respectar, doncs aquesta és l’única manera de transmetre el gust real per la lectura. Al cap i a la fi, com diu Pennac, El temps per a llegir, al igual que el temps per a estimar, dilata el temps de viure (1992).

Top