Una manera diferent d’entendre la intel·ligència i les nostres capacitats

Una de les nocions importants en l’educació és cóm es desenvolupa la intel·ligència i com aprenem les persones. És per això que moltes escoles comencen a interessar-se per la teoria de les intel·ligències múltiples, per veure quins avantatges pot tenir en l’educació i tractar d’entendre de quina manera es desenvolupen les intel·ligències dels alumnes, i per tant, ajudar a desenvolupar-les per tal de complir amb els objectius establerts.

Autors com R. J Stenberg (1985) i H. Gardner (1983) han proposat l’existència de teories de múltiples intel·ligències, indicant que el nucli de la intel·ligència és el factor G i rebutjant els testos de QI (coeficient intel·lectual), doncs reflecteixen una concepció unitària de la intel·ligència.

Pel que respecta a Howard Gardner, psicòleg de l’educació a la Universitat Harvard, ha estat l’impulsor de la teoria de les Intel·ligències múltiples, publicada per primera vegada al seu llibre, definint el concepte d’intel·ligència com a “un potencial psicobiològic per resoldre problemes o crear nous productes que tenen valor en el seu context cultural” (Gardner, 1994:5)  i defensant la idea que les capacitats humanes són set: les intel·ligències lingüística, lògico-matemàtica, musical, cinètico-corporal, visualespacial, interpersonal i intrapersonal. Més endavant afegeix la vuitena intel·ligència, la naturalista.

Model de la teoria de les IM de Howard Gardner:

Aquesta teoria sorgeix amb la necessitat d’acabar amb el concepte d’una estructura general i unitària de la intel·ligència i amb els models psicomètrics basats en la investigació factorial d’aquesta, doncs per a Gardner, no es pot copsar l’enorme complexitat d’aquesta aptitud ni de la mateixa ment humana.

Els seus estudis van començar a partir d’observacions de xiquets talentosos en dominis artístics i adults que havien patit algun dany cerebral amb la conseqüència de la pèrdua d’alguna capacitat cognitiva però no totes les aptituds intel·lectuals.
Va comprovar que aquells que havien patit algun accident cerebral, mostraven per una banda unes aptituds molt deteriorades, i per altra banda d’altres completament intactes.

També va centrar la seva atenció en el camp de la psicologia del desenvolupament, recolzant-se en els anomenats “estudis de cas” d’individus particulars com ara els idiots savants (nens amb dificultats cognitives clares que mostren aprenentatges extraordinaris en certes habilitats)

Amb tot açò, va arribar a la conclusió què comptem amb múltiples intel·ligències, les quals poden ser educables i venen a ser el resultat de la interacció entre factors biològics i mediambientals, les quals a pesar de ser capacitats cognitives independents localitzades en diferents regions del cervell, no funcionen aïlladament, sinó que és necessària la combinació d’habilitats i intel·ligències per a dur a terme diferents rols socials o productes sofisticats.

Llavors, com hem esmentat adés, han estat vuit les intel·ligències proposades per Howard Gardner:

  • Intel·ligència lògico-matemàtica: Capacitat per resoldre problemes lògics i matemàtics.
  • Intel·ligència cinètico-corporal: Capacitat de controlar els moviments corporals i de manipular objectes amb habilitat.
  • Intel·ligència lingüística: Capacitat de entendre amb rapidesa missatges lingüístics.
  • Intel·ligència visual-espacial: Capacitat de fer en 3 dimensions, pensar en imatges i representar idees.
  • Intel·ligència naturalista: Capacitat d’identificació del llenguatge natural i capacitat per a descriure les relacions entre les diferents especies.
  • Intel·ligència musical: Capacitat per a la composició, la interpretació, la transformació i la valoració de tot tipus de música i sons.
  • Intel·ligència intrapersonal: Capacitat d’autoestima i auto-motivació. Accés a la pròpia vida interior i capacitat de distingir les emocions. És també prendre consciència dels punts forts i dèbils propis.
  • Intel·ligència interpersonal: Capacitat de percebre i comprendre a les altres persones. Saber posar-se al lloc de l’altre i interactuar amb ells.

En conjunt, la teoria de les intel·ligències de Howard Gardner es podria resumir en els següents principis que aquest mateix autor defèn:

  1. Cada persona posseeix les vuit intel·ligències, encara que aquestes funcionen de manera particular en cada persona.
  2. La majoria de les persones poden desenvolupar cada intel·ligència fins a un nivell adequat de competència, mitjançant l’estimulació, l’enriquiment i la instrucció adequada.
  3. Les intel·ligències en general treballen juntes de manera complexa, és a dir, interactuen entre si.
  4. Hi ha moltes maneres de ser intel·ligent dins de cada categoria. És a dir, una persona pot ser poc hàbil jugant a tenis, i pel contrari, tindre una bona intel·ligència cinètico-corporal per a fer treballs manuals.

Amb tot plegat, i malgrat les crítiques del psicòlegs a aquesta proposta de Gardner, han estat molts els educadors que han considerat molt adequada aquesta teoria, doncs és evident que els nens són llestos i eficients de maneres molt diverses. Consegüentment, s’han creat escoles, projectes educatius i currículums escolars basats en la teoria de les IM, a l’efecte de desenvolupar habilitats específiques i donar un sentit particular al desenvolupament intel·lectual de cada alumne.

Tanmateix, en el camp de la psicologia, aquesta teoria ha causat molta polèmica, doncs hi ha molta resistència a reconèixer les intel·ligències musical, cinètico-corporal o interpersonal atès que les consideren com a talents o habilitats, mentre que per a Gardner, també és podrien considerar “talents” les capacitats espacials, lingüístiques o matemàtiques.

D’aquesta manera, i segons la teoria de Howard Gardner, la intel·ligència, com a capacitat, és el potencial global del sistema cognitiu propi dels individus i en algunes ocasions pren forma d’habilitat o destresa; per contra, una habilitat o destresa és una competència desenvolupada pel subjecte en un domini o àmbit específic de l’activitat humana.

Gardner, H. (1993). La mente no escolaritzada. Barcelona: Paidós.

Gardner, H. (1994). Estructuras de la mente. Fondo de Cultura econòmica. México. [1ª ed. anglès, 1983].

Top