Importància de la motivació en l’aprenentatge

Com aprenem les persones?

És evident que un dels temes que ens preocupen tant als pares i mares com als mestres és l’aprenentatge dels nostres fills i alumnes. Sabem que la motivació exerceix un paper fonamental en l’aprenentatge, però sabem realment com aprenem les persones? Com podem fomentar la motivació? Què hi tenen a veure les emocions?

En primer lloc parlarem de com funciona el cervell. Per entendre millor el que ara vos explicaré, dividirem el cervell en dos pisos. Per una banda tindrem el pis de dalt, la neoescorça, la part més conscient i on es desenvolupa el procés cognitiu, i per altra banda, el pis de baix, on es du a terme el procés emocional.

Com acabem d’explicar adés, el pis de dalt és l’encarregat del procés cognitiu, és a dir, ens possibilita ser conscients de les coses i és la base de l’aprenentatge des del punt de vista cognitiu. Un nadó quan naix té les neurones al cervell que tindrà tota la vida. Imaginem totes aquestes neurones com un gran bosc d’arbres, però al començament aquest bosc sols té troncs, aquests troncs són les neurones que tenim al nàixer. Poc a poc, amb les experiències viscudes, amb la maduració del cervell, aquestes neurones treuen branques, moltes branques i aquestes branques es connecten unes amb les altres creant un gran teixit neuronal. Totes aquestes connexions són com carreteres creades per necessitat d’arribar a algun lloc, per dona resposta a les necessitats que se’ns plantegen en el nostre dia a dia.

Si bé les neurones tenen un component genètic respecte a la facilitat o dificultat de crear aquestes xarxes, també interfereix la motivació, és a dir, si tenim necessitat (la motivació) de fer alguna cosa crearem les connexions corresponents. Ara bé, no sols fa falta motivació per generar connexions, també és necessari una bona estimulació des de ben petits, així com temps, pràctica i relacionar tot allò que aprenem amb els coneixements previs. Aquesta és l’única manera de guardar la informació a llarg termini, i serà aleshores quan s’haurà produït un aprenentatge, el qual el podrem recuperar sempre que siga necessari.

No obstant això, en l’aprenentatge també interfereix el cervell emocional, el pis de baix, el qual té molt a veure amb la motivació. Aquest està estretament lligat amb la sensibilitat. La sensibilitat és el com et sents davant d’alguna cosa. Cada persona té un grau de sensibilitat únic i aquest pot variar segons les experiències viscudes i el grau d’afectació d’aquestes.

Una de les parts més importants del cervell emocional és l’amígdala, encarregada de l’adaptació a l’entorn i la supervivència. Aquesta la podríem representar com un gos guardià, un gos que dóna una resposta ràpida i automàtica (molt més ràpida que el cervell cognitiu) quan rep un estímul que considera dolorós o perillós. Aquests estímuls seran diferents per a cada persona, segons les experiències viscudes i el grau de sensibilitat personal de cadascú.

La majoria de les vegades, aquestes respostes automàtiques que efectuem o efectuen els nostres fills o alumnes, son respostes com cridar, enfadar-se, plorar, pegar… I l’adult, generalment ho castiga, doncs és així com ens han ensenyat a fer-ho des d’una visió conductista. Ara bé, aquestes conductes són comportaments emmascaradors d’un problema de fons. Pot ser els nostres fills i alumnes han tingut o estan tenint episodis dolorosos sobre quelcom i això els fa comportar-se com ho fan. Senten com a un perill quelcom que per a nosaltres pot ser és una tonteria, dependrà de la sensibilitat de cadascú. Anant en contra d’aquesta conducta els farem encara més mal.

S’estareu preguntant perquè vos conte tot açò i quina és la relació amb la motivació i l’aprenentatge. Doncs és evident que necessitem estar bé emocionalment per tenir una bona predisposició per aprendre, ho necessitem per trobar motius per voler fer-ho. Necessitem adormir el nostre gos guardià, però per a això primer cal un treball d’autoestima, per canviar les nostres creences negatives que ens afecten en el dia a dia, però sobretot necessitem rebre temps de qualitat de les persones que estimem i que ens estimen i sentir que tenim el suport d’ells per fer tot allò que ens proposem fer, i així els ho hem de transmetre als nostres fills i alumnes.